Posta de sol

Magda Simon

Passejada pel barri del carrer dels petons

La passejada del dimarts la vaig gaudir molt.El barri de Sant Pere era molt desconegut per mi. Després d’haver llegit la novel·la d’en Marcel Fité m’emocionava pensar en tot el que els nostres, no tan llunyants, avantpassats havien viscut en aquell indret de la ciutat.Vaig descobrir el carrer dels Petons i el vaig veure ben bé tal com el descriu l’autor a la novel·la: estret, només es veu una llenca de cel, roba estesa a banda i banda…Quan estàs al mig de la calçada et sents transportada a inicis del segle XIX.
La ruta va ser molt enriquidora. Farcida de carrers amarats d’antiguitat que encara tenen impregnat en els seus carreus l’esperit d’aquells homes que amb tan d’esforç aixecaven les cases, botigues que són veritables joies, edificis emblemàtics, fonts, escultures, carrers amb històries pintoresques… i al final del recorregut, parada i fonda, mai més ben dit. Un sopar deliciós compartit amb bona companyia. Una vivència inoblidable.

Magda Simon

El carrer dels petons Capìtol XI

EL CISCO
LÈXIC ( significat en el text )
Designis ( pàg.78) – Pla ideat d’alguna cosa a acomplir. Propòsit
Inescrutables (pàg.78)- Que hom no pot comprendre.
Borda (pàg.79) –Cabana, barraca.
Trumfes (pàg.79)- Patates
Segó (pàg.79)- Pell de blat mòlta.
Rutilant (pàg.80) –Brillant
Flames abrusadores (pàg.80) – Flames que cremen
Esbalaïment (pàg.80) – Restar atònit, estupefacte.
Xurriaca (pàg.81) –Estri per a pegar les bèsties que consisteix en una vara de freixe, etc., que porta al seu extrem una cordeta, una tira de cuir, etc.
Congost (pàg.84) – Pas estret i pregon entre muntanyes.

DITES POPULARS

Qui es banya sa salut danya (pàg.77)
Home de banys, viurà pocs anys (pàg.77)

METÀFORA
Boca esfilagarsada (pàg.80) Igual com un tros de roba es converteix en una penjarella de fils.

Magda Simon

ENCENGUEM LA MAR

“Un mar d’espelmes va inundar el Barri de la Ribera” – Diari Avui, 27.4.2009
Diumenge a la nit vàrem decidir assistir a l’acció projectada pel pintor barceloní Muma Soler als voltants de Santa Maria del Mar per curiositat i ens vàrem trobar davant d’un espectacle insòlit, excepcional. Quan vàrem entrar al carrer de Flassaders, a les nou en punt, el Barri de la Ribera es va quedar a les fosques i de cop vàrem desembocar a la plaça de Jaume Sabartés convertida en un marejol de flames titil·lants sota la pluja. L’Arc de Sant Vicenç i el carrer Montcada, ribetejats per fileres de punts de llum, ens van conduir cap el miratge del passeig del Born solcat per petites ones de foc. L’aspecte que oferia el Fossar de les Moreres és difícil de descriure: havia esdevingut una catifa lluminosa, un mar encès contemplat per una gernació en silenci que a poc a poc anava tancant els paraigües per no destorbar a ningú la visió d’aquell espectacle extraordinari. La gran festa de les flames va continuar a la plaça de Santa Maria del Mar i al carrer del Rec que eren un no parar de pampallugues onejants. L’artista, amb la màgia de la seva imaginació, havia creat un paisatge efímer sorprenent per provocar emocions perdurables.
M. Carme Juan - Magda Simon

El carrer dels petons Capítol X

ESTUDIS A LA PENSIÓ
LÈXIC ( significat en el text)
Birlotxos (pàg.71) – Antics cotxes , lleugers de quatre rodes i quatre seients, oberts pels costats i sense portes ni coberta, que eren usats per al transport urbà de passatgers.
Calesses (pàg.71)- Carruatges de dues rodes, oberts per davant, per dues persones i tirats per un o dos cavalls.
Corrua (pàg.72) – Munió de persones.

Garleries (pàg.73) – Enraonaments dels qui parlen.
Atzagaiada(pàg.74) –Acció irreflexiva, inconsiderada.
Cabòries (pàg.75) –Preocupacions, cavil·lacions , especialment sense fonament.
Posella (pàg.76)- Lleixa, prestatge.

Magda Simon

El carrer dels petons Capítol IX

L’APLEC DE SANT HONORAT
LÈXIC (significat en el text)
Cofoia (pàg.59) – Satisfeta i envanida alhora.
Aviram (pàg.59) – Tota mena d’ocells de corral.
Tret de l’amo (pàg.60) – Exceptuant l’amo.
Carrerons llòbrecs ( pàg.60) – Carrerons foscos, tenebrosos.
Els furs (pàg.61 ) – Els privilegis o exempcions que es concedien a Catalunya.
Escatainaven o parrupaven (pàg.62 ) – El primer mot són els crits que fan les gallines i el segon són els cants dels coloms i les tórtores.
Toixa (pàg.62) – En aquest cas seria : feixuga.
Camí de bast (pàg.62) – Camí mancat de finor.
Estols bigarrats de gent (pàg.62) – Colla de gent molt variada, diversa.
Rabent cap al…(pàg.63) – Movent-se o dirigint-se cap a…
Guspires (pàg.64) –Espurnes, centelles.
A engavanyar i vexar (pàg.65) – La van privar de moviments i la van mortificar greument (fa referència a la ciutat).
Carreus (pàg.67) – Pedres tallades ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Gent de tota estofa (pàg.67) –Gent de tota mena.
Espectrals (pàg.70 )-Com fantasmagòrics, com una aparició.
MANERA DE DIR
Una mica pagada d’ella mateixa( pàg.59) – Creguda
Tot se n’havia anat en orris ( pàg.67) – Tot s’havia espatllat, s’havia perdut.
METÀFORES
Sortia del ventre marí (pàg.69)
La llarga cortina merletada de la muralla ( pàg.69 )

Magda Simon

El carrer dels petons Capítol VIII

UNA CONVERSA AMB L'ANTONI

LÈXIC ( significat en el text)

Farcit d’escudelles (pàg.53) - vasos de terrissa, pisa, etc, de forma de casquet esfèric, on hom serveix la sopa, el brou, etc.
Un mos (pàg.54) – porció de menjar que es mastega d’un cop.
Proïsme (pàg.55) – els nostres semblants.
Xavo (pàg.55)-moneda de coure que valia 1/17 de ral.
Sèquia (pàg.55)- canal d’irrigació (proveir d’aigua les terres).
Xarboteig (pàg.55)- agitar-se la superficie d’un líquid com ho fa un líquid dins un atuell sacsejat.
Carrer dels Assaonadors (pàg.55) –Els assaonadors tenien l’ofici d’adobar pells.
Espitlleres (pàg.56) -obertures llargues i estretes fetes en un mur perquè hi passi la llum i per mirar…( en aquest cas, fetes a la barana de l’escala).
Llambregades (pàg.56)- Mirades ràpides.
METÀFORA
El fibló que l’agullonava (pàg.54)- en aquesta situación es refereix al problema que el preocupava com si el punxés el fibló d’un insecte.
Magda Simon

El carrer dels petons Capítol VII

LES TRAMES DEL PODER
LÈXIC ( significat en el text)
Una gropada d’ insídies ( pàg.47 ) -Un conjunt de coses que hom diu per fer mal a algú altre.
Complots sediciosos ( pàg.47 ) – Projecte concertat entre algunes persones contra la vida,la seguretat d’una persona.
Delacions infamants (pàg.47 ) – Portar a coneixement de la justicia un delicte , un crim que lleva la fama, el bon nom d’una persona.
Actuacions forassenyades (pàg.48 ) –Actuar deixant-se emportar per la ira, la ràbia.
Ramificacions envitricollades ( pàg.48 ) -…embrollades, embullades. Esbirros ( pàg. 49 )-dit dels qui són de témer per la seva duresa de cor, per la seva sagacitat.
Tafurs ( pàg. 49)- jugadors d’ofici.
Aquell ardat de carnussos (pàg.49 ) –Aquella colla d’homes de poc enteniment.
Cruel i nici despotisme ( pàg.49 ) – La manera de governar tiránica i autoritària és cruel i nècia.
Estava aperduat ( pàg.50 ) –cada dia tenia la salut més minvada.
Patuleia ( pàg.51 )bandada de vagabunds,etc., ardat (colla)
Cossos mig esdernegats (pàg.52) - cossos mig destrossats.
METÀFORA
La ciutat comprovava esbalaïda … (pàg.52 ) restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'una cosa.
MANERA DE DIR
D’això en sabien un niu ( pàg.52 ) … en sabien molt.
Assaonant les arrels (pàg.47) - Posar alguna cosa al punt que ha de tenir, fent madurar
Magda Simon

El ressó d'unes paraules

M’agrada observar la gent, sobretot les expressions dels seus rostres i això em dóna peu a fer volar la imaginació
L’altre dia anava amb metro i davant mateix del meu seient hi havia una dona jove sudamericana, tenia una expressió serena , però trista.Van marxar del seu país , Bolívia, i van venir a Barcelona. Van deixar el seu únic fill de dotze anys a càrrec d’un germà i d’una cunyada. Encara ressonen dins la seva ment les paraules del fill quan es van acomiadar:
“ Mare, oi que aviat vindreu a buscar-me? Truqueu-me sovint per saber què feu! Us estimo!”La dona pensa: només fa un any que som aquí, no tenim papers, el meu marit té una feina mal pagada i no està ben tractat. Com podrem aguantar dos anys més en aquestes condicions i sense poder estar amb al nostre fill?Encara que cada dia ens comuniquem la situación se’ns fa insostenible.Per altra banda no el podem anar a buscar perquè no podríem tornar a entrar al país.
Ahir mateix quan vaig parlar amb ell em deia: “ Mare, cada dia somio que estic amb vosaltres i vaig a passejar per aquests llocs tan fantàstics,que m’expliques, de Barcelona. Us trobo molt a faltar!”
El cor se li estreny.El seu cap no para de pensar amb la conversa que van tenir i es diu a sí mateixa:
Aquí aniria ben alimentat, podría rebre una bona formació i sobretot estaríem tots junts.
Vaig veure que mig somreia al veure un nen que baixava del metro amb la cartera a l’esquena, amb aspecte saludable i posat feliç . Potser s’imaginava que era el seu fill…Per què a la vida hi ha situacions tan injustes?

Magda Simon

El carrer dels petons ( capítol VI )

LA DISPESA DEL CARRER DELS PETONS

METÀFORES
El silenci més dens i absolut es va ensenyorir de l’obrador ( pàg.43 )

MANERES DE DIR
Ningú no li seguia la veta ( pàg.43 ) – ningú li feia cas

LÈXIC ( significat en el text )

…em corsecaven ( pàg.43 ) - ...em consumien
D’ aquells verals (pàg.44 ) - d’aquella contrada
Fer el ronso (pàg. 45 ) – anar ajornant l’execució d’una cosa que hom fa de mala gana.
Erols ( pàg.45 ) –trossos de terra
Gasiveria ( pàg.46 ) – Que va amb un compte excessiu en les despeses.
Ataconador ( pàg.46 ) – Sabater de vell

Magda Simon

UNA PASSEJADA PER L'AVINGUDA GAUDÍ

He començat la passejada, a la Plaça Gaudí tocant al temple de la Sagrada Família, cruïlla amb el carrer Provença. Fa un matí molt assolellat i la temperatura és agradable. Tot enfilant l’Avinguda es veu una perspectiva esplèndida. Al final, s’alça majestuós l’Hospital de Sant Pau. Aquest passeig té molta vida: hi ha moltíssims comerços de diversos tipus: sabateries, botigues de roba, joieries, pastisseries… i molts bars . A cada costat del Passeig hi ha arbres i a banda i banda es troben les calçades amb les seves voreres corresponents també amb arbres anyencs, alts i valuosos. Just començar la passejada hi ha un pont de ferro que va d'un costat a l'altre del Passeig ,com si fos una glorieta . En temps de molta calor dóna una mica d'ombra i és força acollidor.
A mesura que vaig pujant contemplo els cinc fanals que fa anys havien estat al Passeig de Gràcia, cruïlla Diagonal i que l’any 1975 els van retirar perquè destorbaven la circulació.Posteriorment , al cap de deu anys, es van recol·locar a l’Avinguda Gaudí.Són una veritable joia , la base és de pedra i la part superior de ferro forjat. Dónen aquest toc modernista tan especial i únic en aquest espai de la nostra ciutat.
L’Avinguda és una diagonal que comença a Provença i acaba a Pare Claret ,travessant tres carrers: Rosselló, Còrsega i Indústria.També cal destacar el monument que es troba a l’inici del tram entre Indústria i Pare Claret. És una escultura de Apel·les Fenosa de l’any 1978 que es titula: El bon temps perseguint la tempesta.
En aquest últim espai del passeig hi ha quatre coberts de ferro i sostre de fusta tramada, per on s’hi enfilen glicínies.
Les cases són de començaments i de mitjans del segle passat,tenen les portes de l'entrada de ferro negre i vidre ,unes tenen grans balconades, d'altre només finestres, unes són més luxoses i d'altres són més senzilles, hi ha força varietat. L’alçada de les cases és d’entre set i nou pisos.

Com que la temperatura d'avui convida a sortir al carrer per gaudir del sol,força gent gran està asseguda als bancs laterals llegint el diari o bé parlant, perquè cal dir que en aquest espai hi ha molta vida de barri i és un punt de trobada del veïnat. A les terrasses hi ha noies amb criatures petites, prenent un refresc,estrangers, ja que és un indret molt turístic, i d’altres tipus de gent.Pel mig de l'Avinguda s’hi veuen avis passejant els néts amb cotxet, dones amb el carro de la compra…un panorama molt divers i en general tranquil.
Ha estat una passejada tan plaent que l’he fet en les dues direccions i he pensat que la repetiré més sovint.

Magda Simon

La nostra llengua (haikú )

Moltes paraules
antigues i precises,
no s’utilitzen.

El temps que passa
fa que restin caduques,
molt extingides.

Uns mots d’exemple
són atxes i bastaixos,
de velles vides.

Altres paraules
d’èpoques més modernes
caldria usar-les.

Obrador,feixa,
traginar, obaga, alforja ,
atuells,… i d’altres.

Mots, sons, vocables…
que preservar hauríem ,
sovint usant-los.

La nostra llengua
molt hem de conrear-la
i resguardar-la.

Magda Simon

El carrer dels petons ( capítol V )

ESCENES MACABRES A L’ESPLANADA

LÈXIC( significat en el text )
Reus ( pàg.39 ) condemnats
Fer befa ( pàg.40 ) Fer burla
Desmanyotadament (pàg.40 ) Sense destresa
Una múnió de gent ( pàg.41 ) gran nombre de persones.
Fer un mos ( pàg.41 )Petita porció d’una cosa comestible.
Hi topava matusserament( pàg 41 ) Hi topava grollerament .
No te’n refiïs gaire(pàg. 42) No hi confiïs gaire.

Magda Simon

El carrer dels petons ( Capítol IV )

EL FORNER DEL CARRER DEL FONOLLAR

Lèxic (significat en el text )

No li recava ( pàg.36 ) No li sabia greu.
Consumint el ble del llumener ( pàg.36 )El ble és un cordó,cinta,feix de filaments de cotó,cànem,etc posat, en aquest cas al bec dels llums d’oli.
Rastellera de coves de servir pa ( pàg.37) Una filera de coves.
Màrfega (pàg.37 ) en aquest cas una pila de saques buides que li feien de matalàs.
Senalló ( pàg.36 )cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca.

Magda Simon

El carrer dels petons ( Capítol III )

NOVA DISPESA A SANT PAU DEL CAMP

LEXIC ( significat en el text )

Una sirga ( pàg.29 ) Una corda
Bastaixos ( pàg.30 ) Els que tenen per ofici transportar coses de pes.
Carreus rectangulars ( pàg.31 )Pedra tallada

Baluard ( pàg.31 )Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de muralla.
La genta anava i venia com esperitada ( pàg.29 ) Excitada

METÀFORES
Rusc de finestres

Magda Simon

El carrer dels petons ( Capítol II )

UN MALSON A LA DISPESA DEL CARRER DE FERRAN

LÈXIC ( significat en el text)
Atxes (pàg. 25 ) Metxa d’espart alquitranada que resisteix el vent sense apagar-se.
Xurriaquejant (pàg.25) Assotant, pegant amb unes xurriaques.
Panistres ( pàg.25 ) Paners, coves.
Va escarritxar ( pàg.26 )Va fer un soroll aspre.
El farcell ( pàg, 26 ) Roba o altra cosa embolicada amb un mocador o tros de drap qualsevol per a ésser portada d’una banda a l’altra.
Fer una llambregada ( pàg. 26 ) Mirar o veure amb un cop d’ull.
Llindar de pedra ( pàg. 26 )En aquest cas , pedratravessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivel més alt que el sòl exterior.
Balustrades ( pàg. 26 )Baranes.
Cantals de l’escala ( pàg.27 )Pedres de l’escala
Esbalç ( pàg.27 ) Un precipici.

MANERES DE DIR
La sang encara bull ( pàg. 23) Sentir-se endut per una passió, en aquest cas d’ira.
I no sabia de lletra ( pàg.24) no sabia llegir
Cap al tard ( pàg. 25 ) sinònim de vespre

METÀFORES
Ferides de l’ànima ( pàg.24 )
Esperit estabornit i enfonsat( pàg.24 )

COMPARACIONS
El son era fi i esmunyedís com un tel de ceba.
Resplendien com un monument de Setmana Santa.
El terra, tot blanc, semblava el peu d’un fondal quan hi ha hagut una allau.

PERSONIFICACIONS
Les atxes ja pampalluguejaven nervioses ( pàg.25 )

Magda Simon

Descripció d'una cosa menuda (haiku)

ELS PETITS FÒSSILS

Els petits fòssils

trobats a la muntanya,

ratllats i grisos,

són les petxines

que fa mils d'anys vivien

a Catalunya.

A mi m'encisen

perquè un secret amaguen

de mar i vida.

Magda Simon

El carrer dels petons ( Capítol I )

EL MISTERIÓS CAS DE LA DESAPARICIÓ D’UN CAP DEL CEMENTIRI


LÉXIC (significat en el text)
Firandants (pàg.17) venedors que va de fira en fira.
Xicra (pàg.18) tassa petita, emprada especialmente per a prendre xocolata.
Saragata (pàg.18) túmult , en aquest cas agitació que es produeix en una reunió de persones.
Alforja (pàg.18) sac obert pel mig i tancat pels seus extrems, els quals formen dues bosses grans ordinàriament quadrangulars
Ramassen arreu ( pàg.19) arrepleguen amb un ramàs o amb una altra eina equivalent , coses escampades.
Baixaré els asperges (pàg.20) instrument en que es fa l’aspersió de l’aigua beneita.
Bleixant (pàg.20) alenant especialmente amb fatiga.
Brandant ( pàg.21 ) bellugant d’una banda a l’altra
…ho acabar de reblar amb uns quants cops d’hisop ( pàg.21 ) Ho acabar de resoldre amb l’objecte que serveix per aspergir aigua beneita.


EXPRESSIONS
Li etzibà ( pàg.18 ) en llenguatge figuratiu seria com llançar, en aquest cas, un comentari a algú .
Camí Ral avall (pàg.18) camí públic, el més important abans de la construcción de les carreteres…
Homes vestits de senyors ( pàg.18) ben vestits.


MANERES DE DIR
Alguna n’han d’haver feta ( pàg. 19) han fet alguna cosa malament.
No fer-ne cabal ( pàg.19) no fer-ne cas.

METÀFORES
Va mastegar entre dents ( pàg.21 ) va remugar.

Magda Simon

El carrer dels petons

He pres nota de les paraules i expressions més genuïnament catalanes i que hauríem de procurar anar incorporant al nostre vocabulari col·loquial o literari.

UNA HISTÒRIA DE VORA EL FOC

LÈXIC ( significat en el text)
Li havia donat una trompada pàg. 11 Un cop
Li havia estacat (pàg.11) li havia lligat
L’havia estimbat (pàg. 11 )L’havia fet caure daltabaix
Rasper (pàg.11) Platja de roques
Espaventable (pàg.12) espantós
Esblaimats (pàg.12) empal·lidits
…sota la férula del comte (pàg.14) sota la dirección severa, despótica…
Proemi (pàg.14) introducció
FRASES FETES
Temps era temps (pàg.11) Em fa pensar en el començament de les rondalles
EXPRESSIONS
Aigua avall (pàg.11)
…quan no feia bondat (pàg.13) quan no es portava bé.

Magda Simon

El carrer dels petons ( descripció d'un paisatge)

M’agrada sortir a la terrasssa i veure el paisatge que se m’ofereix.Mirant a la dreta puc contemplar el Temple de la Sagrada Família , majestuós, amb les seves torres còniques imponents, farcit de simbolismes… i rodejat de les escortes que necessita per anar creixent. Fa gairebé quaranta anys que vaig seguint el seu procés de construcció i m’agradaria un dia poder veure’l , ja per fi, alliberat de tantes grues que tapen la seva bellesa .
A l’esquerra s’albira la moderna i atrevida torre Agbar que dóna un aire diferent en aquell indret de la ciutat.A la dreta de l’església, més tocant a mar, es veuen les torres de la Vila Olímpica.El teló de fons és el mar. Els dies que no hi ha boirines i l’atmosfera està neta i clara, es veu perfectament, i àdhuc s’hi poden veure les barquetes.
A l’esquerra de la casa, a la banda de muntanya, hi ha el barri del Carmel situat en un turonet. És ple de casetes i entremig també s’hi veu algún espai verd que dóna un punt de frescor a aquell barri tan poblat.
M’encanta badoquejar mirant el temple i la imaginació se’m dispara i penso en el pas del temps, quan la meva àvia m’explicava que quan ella era petita hi havien posat la primera pedra.Quants anys han passat, quanta història han viscut aquestes pedres!La veuré jo acabada aquesta obra?
Ara bé ,quan visc aquest paisatge amb més intensitat és a les nits d’estiu serenes i tranquil·les quan tots aquests monuments emblemàtics están il·luminats i el Carmel s’ofereix com un pastís d’espelmes de colors. Llavors em sento privilegiada de poder veure totes aquestes meravelles i de viure en aquesta ciutat .
Magda Simon

El carrer dels petons Capítol IV ( Els sons...)

Em plau el silenci. Sempre m’ha ajudat a pensar, a sentir-me relaxada, a concentrar-me … A Barcelona ,visc en un pis alt , força aïllat i tot i que l’ambient general de la ciutat és sorollós, és un soroll difús , llunyà, que tinc la sort que no em molesta i ,quan estic a casa ,respiro tranquil·litat .
Per altra banda ,tota la vida he sentit el tòpic de quina diferència de viure en un poble a viure en una ciutat! La meva família i jo des de fa uns anys anem a passar una part de l’estiu a un poble de la comarca d’Osona.El poblet és molt bonic i l’urbanització és tranquil·la, però potser perquè hi ha tant silenci tot el que passa a l’exterior se sent com si passes dins de casa: el pas sorollós d’una moto o d’un cotxe, la conversa dels veïns de les torretes del davant ,el motor eixordador de la màquina de tallar gespa que moltes vegades coincideix amb l’hora de la migdiada, el sonar de les campanes de l’església cada hora, cada quart,quan toquen a morts, a missa,…També fins ben entrada la nit se sent el bordar dels gossos de tota la contrada…ah! i només despuntar el dia el crit persistent, que no falla mai, d’una tórtora.
He arribat a la conclusió que sóc més de ciutat. Potser m’hi he acostumat tant que quan vaig a un poble m’inquieta sentir els sorolls típics d’aquell entorn.

M’agrada la natura en estat pur. Estar al bell mig del bosc collint bolets , passejar per camins de muntanya admirant el paisatge i collint herbetes,sentir el cruixir de les fulles seques sota els meus peus, percebre només el piular dels ocells o el frec del vent contra les fulles dels arbres…,són sons suaus,que no desafinen dins la gran orquestra de la naturalesa.Però em costa tot el que comporta viure en un lloc petit on un soroll aliè, que en una ciutat seria gairebé imperceptible, es multiplica d’una forma exagerada i trenca la pau i l'harmonia de l'esperit.
Magda Simon

La rebelió de les màquines ( un fet insòlit)

Un dia la Caterina es va llevar i el primer que va fer va ser posar el microones en marxa, per escalfar la llet i es va trobar que el meravellós aparell produia gel.

D'entrada no se'n va adonar, però quan l'aparell portava un temps funcionant sense parar, tota estranyada va obrir la porta i va veure que de la màquina començava a sortir-ne gel a dojo. La dona, esverada, va cridar al seu marit, que no va poder fer res. Quan el gel va sobrepassar els límits de la cuina i ja envaïa la sala, només els va quedar la solució de trucar als bombers perquè aquell fet anòmal els sobrepassava.

Quan van arribar els bombers es van dirigir ràpidament a l'electrodomèstic i el van ruixar amb aire calent. Immediatament va deixar de produir gel. L'home i la dona es van quedar molt desconcertats i el cap dels bombers els va dir que ja s'havien trobat en dos casos semblants al que acabava de succeir i que els investigadors pensaven que era una rebelió de les màquines que estaven cansades de sempre fer el mateix treball ,pel qual havien estat dissenyades, i volien un xic de variació a la seva rutina diària.

Magda Simon

La lluna de gener d'en Josep Pla ( mètrica = 5+1 )

Els cels d'hivern brillen,

són nets i metàl·lics.

La llum de la lluna

té un caràcter rígid

i una llum molt viva.

El gener la lluna

és de les més clares,

transforma el paisatge

en un somni lúcid

i alhora inequívoc.

La lluna enllumena

amb aire enigmàtic

i sembla que doni

un aire patètic

a l'intens silenci.

Tots els gossos borden,

doncs s'esporugueixen

al veure la fosca

que escampa misteri

per sobre la terra.

Poemes llunàtics

els de Leopardi.

Moltes poesies

han estat tocades

amb llum de satèl·lit.

Magda Simon

L'alzina del Passeig de Gràcia (Haikú)

T'he vist alzina
al mig de Barcelona,
forta i altiva.


La ciutat et migra,
i ferma desafies
l'entorn, amb força.


A la muntanya
molt més bé hi viuries
amb tes germanes.


Ets forestera
rodejada de plàtans
i molts mals aires.


A certs maltractes
ja hi estàs avesada
i conformada.


Des que et vaig veure,
per tu el millor desitjo
i molt m'agrades.


Magda Simon

Text paral·lel a Coratgia de Caterina Albert

L'aroma del cafè

Un dia rera l'altre, sempre la mateixa rutina durant anys i anys. Tots els companys de treball anàvem arribant i ens arreplegàvem al voltant de la taula de la sala de professors i ens preníem una tassa de cafè. Només entrar ja se sentia aquella aroma penetrant que em donava empenta i embranzida per començar una nova jornada.

Tota la tertúlia matinal rondava entorn el líquid màgic que embriaga i aglutina. No ansiejo perfumar-me amb un esplendent "Chanel número 5". No desitjo concentrar el meu olfacte en la fragància d'un sabó de luxe. No friso per la flaire d'un vi anyenc. La meva estima és més modesta, quotidiana i senzilla. La meva atenció es centra en l'olor que es desprèn d'una tassa de cafè i és l'única que em transmet una calidesa especial.

Per això, recordo com un fet entranyable el cafè del matí a l'escola on treballava.

Magda Simon

Text paral·lel a la Lluna de gener

A l'estiu, darrera les muntanyes de Ponent, a l'altra banda del Montseny, cada tarda es poden contemplar unes postes de sol dignes d'admiració. És un dels espectacles més bells que ens regala la natura. Els colors del cel són rogencs de diversos matissos. El sol ja el podem mirar cara a cara i ens obsequia amb un panorama sublim. A mesura que la nostra estrella s'amaga surten rajos brillants, intensos, que converteixen l'horitzó en un gran escenari de mil reflexos. Quan al cel hi ha núvols, aquests es vesteixen del mateix color de l'entorn, són gegants preparats per començar la funció.Els arbres i les muntanyes són actors que també participen en aquesta representació . Les seves siluetes es perfilen deixant el protagonisma a l'actor principal que és el sol.Però ,tot plegat, en qüestió de pocs minuts, es va fonent i tot aquell panorama esplendorós desapareix i la nit comença a fer notar la seva presència.


Les postes de sol han inspirat a molts poetes i ,en general, l'esguard d'aquesta meravella em fa pensar en la grandesa i l'ordre que regeix l'univers i sento que formo part d'aquest engranatge tan complex i alhora prodigiós.

Magda Simon