M’agrada sortir a la terrasssa i veure el paisatge que se m’ofereix.Mirant a la dreta puc contemplar el Temple de la Sagrada Família , majestuós, amb les seves torres còniques imponents, farcit de simbolismes… i rodejat de les escortes que necessita per anar creixent. Fa gairebé quaranta anys que vaig seguint el seu procés de construcció i m’agradaria un dia poder veure’l , ja per fi, alliberat de tantes grues que tapen la seva bellesa .
A l’esquerra s’albira la moderna i atrevida torre Agbar que dóna un aire diferent en aquell indret de la ciutat.A la dreta de l’església, més tocant a mar, es veuen les torres de la Vila Olímpica.El teló de fons és el mar. Els dies que no hi ha boirines i l’atmosfera està neta i clara, es veu perfectament, i àdhuc s’hi poden veure les barquetes.
A l’esquerra de la casa, a la banda de muntanya, hi ha el barri del Carmel situat en un turonet. És ple de casetes i entremig també s’hi veu algún espai verd que dóna un punt de frescor a aquell barri tan poblat.
M’encanta badoquejar mirant el temple i la imaginació se’m dispara i penso en el pas del temps, quan la meva àvia m’explicava que quan ella era petita hi havien posat la primera pedra.Quants anys han passat, quanta història han viscut aquestes pedres!La veuré jo acabada aquesta obra?
Ara bé ,quan visc aquest paisatge amb més intensitat és a les nits d’estiu serenes i tranquil·les quan tots aquests monuments emblemàtics están il·luminats i el Carmel s’ofereix com un pastís d’espelmes de colors. Llavors em sento privilegiada de poder veure totes aquestes meravelles i de viure en aquesta ciutat .
Magda Simon
A l’esquerra s’albira la moderna i atrevida torre Agbar que dóna un aire diferent en aquell indret de la ciutat.A la dreta de l’església, més tocant a mar, es veuen les torres de la Vila Olímpica.El teló de fons és el mar. Els dies que no hi ha boirines i l’atmosfera està neta i clara, es veu perfectament, i àdhuc s’hi poden veure les barquetes.
A l’esquerra de la casa, a la banda de muntanya, hi ha el barri del Carmel situat en un turonet. És ple de casetes i entremig també s’hi veu algún espai verd que dóna un punt de frescor a aquell barri tan poblat.
M’encanta badoquejar mirant el temple i la imaginació se’m dispara i penso en el pas del temps, quan la meva àvia m’explicava que quan ella era petita hi havien posat la primera pedra.Quants anys han passat, quanta història han viscut aquestes pedres!La veuré jo acabada aquesta obra?
Ara bé ,quan visc aquest paisatge amb més intensitat és a les nits d’estiu serenes i tranquil·les quan tots aquests monuments emblemàtics están il·luminats i el Carmel s’ofereix com un pastís d’espelmes de colors. Llavors em sento privilegiada de poder veure totes aquestes meravelles i de viure en aquesta ciutat .
Magda Simon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada