dimarts, 12 de maig del 2009

Posta de sol




Magda Simon






Passejada pel barri del carrer dels petons



La passejada del dimarts la vaig gaudir molt.El barri de Sant Pere era molt desconegut per mi. Després d’haver llegit la novel·la d’en Marcel Fité m’emocionava pensar en tot el que els nostres, no tan llunyants, avantpassats havien viscut en aquell indret de la ciutat.Vaig descobrir el carrer dels Petons i el vaig veure ben bé tal com el descriu l’autor a la novel·la: estret, només es veu una llenca de cel, roba estesa a banda i banda…Quan estàs al mig de la calçada et sents transportada a inicis del segle XIX.
La ruta va ser molt enriquidora. Farcida de carrers amarats d’antiguitat que encara tenen impregnat en els seus carreus l’esperit d’aquells homes que amb tan d’esforç aixecaven les cases, botigues que són veritables joies, edificis emblemàtics, fonts, escultures, carrers amb històries pintoresques… i al final del recorregut, parada i fonda, mai més ben dit. Un sopar deliciós compartit amb bona companyia. Una vivència inoblidable.
Magda Simon

diumenge, 3 de maig del 2009

El carrer dels petons Capìtol XI

EL CISCO
LÈXIC ( significat en el text )
Designis ( pàg.78) – Pla ideat d’alguna cosa a acomplir. Propòsit
Inescrutables (pàg.78)- Que hom no pot comprendre.
Borda (pàg.79) –Cabana, barraca.
Trumfes (pàg.79)- Patates
Segó (pàg.79)- Pell de blat mòlta.
Rutilant (pàg.80) –Brillant
Flames abrusadores (pàg.80) – Flames que cremen
Esbalaïment (pàg.80) – Restar atònit, estupefacte.
Xurriaca (pàg.81) –Estri per a pegar les bèsties que consisteix en una vara de freixe, etc., que porta al seu extrem una cordeta, una tira de cuir, etc.
Congost (pàg.84) – Pas estret i pregon entre muntanyes.

DITES POPULARS
Qui es banya sa salut danya (pàg.77)
Home de banys, viurà pocs anys (pàg.77)

METÀFORA
Boca esfilagarsada (pàg.80) Igual com un tros de roba es converteix en una penjarella de fils.
Magda Simon

dimarts, 28 d’abril del 2009

ENCENGUEM LA MAR


“Un mar d’espelmes va inundar el Barri de la Ribera” – Diari Avui, 27.4.2009
Diumenge a la nit vàrem decidir assistir a l’acció projectada pel pintor barceloní Muma Soler als voltants de Santa Maria del Mar per curiositat i ens vàrem trobar davant d’un espectacle insòlit, excepcional. Quan vàrem entrar al carrer de Flassaders, a les nou en punt, el Barri de la Ribera es va quedar a les fosques i de cop vàrem desembocar a la plaça de Jaume Sabartés convertida en un marejol de flames titil·lants sota la pluja. L’Arc de Sant Vicenç i el carrer Montcada, ribetejats per fileres de punts de llum, ens van conduir cap el miratge del passeig del Born solcat per petites ones de foc. L’aspecte que oferia el Fossar de les Moreres és difícil de descriure: havia esdevingut una catifa lluminosa, un mar encès contemplat per una gernació en silenci que a poc a poc anava tancant els paraigües per no destorbar a ningú la visió d’aquell espectacle extraordinari. La gran festa de les flames va continuar a la plaça de Santa Maria del Mar i al carrer del Rec que eren un no parar de pampallugues onejants. L’artista, amb la màgia de la seva imaginació, havia creat un paisatge efímer sorprenent per provocar emocions perdurables.
M. Carme Juan - Magda Simon

dilluns, 20 d’abril del 2009

El carrer dels petons Capítol X


ESTUDIS A LA PENSIÓ
LÈXIC ( significat en el text)
Birlotxos (pàg.71) – Antics cotxes , lleugers de quatre rodes i quatre seients, oberts pels costats i sense portes ni coberta, que eren usats per al transport urbà de passatgers.
Calesses (pàg.71)- Carruatges de dues rodes, oberts per davant, per dues persones i tirats per un o dos cavalls.
Corrua (pàg.72) – Munió de persones.
Garleries (pàg.73) – Enraonaments dels qui parlen.
Atzagaiada(pàg.74) –Acció irreflexiva, inconsiderada.
Cabòries (pàg.75) –Preocupacions, cavil·lacions , especialment sense fonament.
Posella (pàg.76)- Lleixa, prestatge.
Magda Simon

El carrer dels petons Capítol IX

L’APLEC DE SANT HONORAT
LÈXIC (significat en el text)
Cofoia (pàg.59) – Satisfeta i envanida alhora.
Aviram (pàg.59) – Tota mena d’ocells de corral.
Tret de l’amo (pàg.60) – Exceptuant l’amo.
Carrerons llòbrecs ( pàg.60) – Carrerons foscos, tenebrosos.
Els furs (pàg.61 ) – Els privilegis o exempcions que es concedien a Catalunya.
Escatainaven o parrupaven (pàg.62 ) – El primer mot són els crits que fan les gallines i el segon són els cants dels coloms i les tórtores.
Toixa (pàg.62) – En aquest cas seria : feixuga.
Camí de bast (pàg.62) – Camí mancat de finor.
Estols bigarrats de gent (pàg.62) – Colla de gent molt variada, diversa.
Rabent cap al…(pàg.63) – Movent-se o dirigint-se cap a…
Guspires (pàg.64) –Espurnes, centelles.
A engavanyar i vexar (pàg.65) – La van privar de moviments i la van mortificar greument (fa referència a la ciutat).
Carreus (pàg.67) – Pedres tallades ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Gent de tota estofa (pàg.67) –Gent de tota mena.
Espectrals (pàg.70 )-Com fantasmagòrics, com una aparició.
MANERA DE DIR
Una mica pagada d’ella mateixa( pàg.59) – Creguda
Tot se n’havia anat en orris ( pàg.67) – Tot s’havia espatllat, s’havia perdut.
METÀFORES
Sortia del ventre marí (pàg.69)
La llarga cortina merletada de la muralla ( pàg.69 )
Magda Simon

dissabte, 18 d’abril del 2009

El carrer dels petons Capítol VIII

UNA CONVERSA AMB L'ANTONI
LÈXIC ( significat en el text)
Farcit d’escudelles (pàg.53) - vasos de terrissa, pisa, etc, de forma de casquet esfèric, on hom serveix la sopa, el brou, etc.
Un mos (pàg.54) – porció de menjar que es mastega d’un cop.
Proïsme (pàg.55) – els nostres semblants.
Xavo (pàg.55)-moneda de coure que valia 1/17 de ral.
Sèquia (pàg.55)- canal d’irrigació (proveir d’aigua les terres).
Xarboteig (pàg.55)- agitar-se la superficie d’un líquid com ho fa un líquid dins un atuell sacsejat.
Carrer dels Assaonadors (pàg.55) –Els assaonadors tenien l’ofici d’adobar pells.
Espitlleres (pàg.56) -obertures llargues i estretes fetes en un mur perquè hi passi la llum i per mirar…( en aquest cas, fetes a la barana de l’escala).
Llambregades (pàg.56)- Mirades ràpides.
METÀFORA
El fibló que l’agullonava (pàg.54)- en aquesta situación es refereix al problema que el preocupava com si el punxés el fibló d’un insecte.
Magda Simon