diumenge, 30 de novembre del 2008

EL JARDÍ ( Les senyoretes del mar de Joaquim Ruyra )

El meu avi estimava les plantes i tenia cura amorosa del jardí. Era la seva afecció i n’estava orgullós.Els néts estàvem familiaritzats en les diverses varietats de plantes i flors. Cada estació era un espectacle diferent. La primavera era un esclat de colors. A l’estiu continuava l’ alegria i s’hi afegien els fruits del cirerer amb les seves arracades roges penjant dels seus braços. A la tardor tot es marcia, però adquiria tonalitats càlides que ens anunciaven un temps de quietud. L’hivern era parada total d’activitat, moltes plantes es despullaven del seu vestit, era un recolliment general.


Quantes sensacions ens transmitien aquells éssers vivents! La rosa altiva i alhora amorosa, el pensament humil , el clavell festiu i senzill, la gardènia refinada ,les hortèsies majestuoses , els geranis modestos i alegres…Quan ensumaves una flor t’envaïa un perfum que t’impregnava per dins. Olors inoblidables que ens van deixar una emprenta.

Han passat els anys i estimo i amoixaino les meves plantetes i quan esclata una rosa he de posar el nas dins la corol·la per omplir-me d’aquell perfum que em transporta a aquells temps de la meva infantesa.

Igual com les Senyoretes del Mar, el meu avi em va transmetre un encís que mai no es perdrà.

Magda Simon

dissabte, 29 de novembre del 2008

Conte del vell tramviaire / de Jesús Moncada ( Resum )


El vell tramviaire Atanasi, com cada dia , va sortir de les cotxeres. El cobrador Adrià dormitava arraulit en un seient.Pels dos era el seu últim dia de treball,els dolia, però cadascun afrontava la situació de forma diferent.


L’Adrià anhelava acabar el dia per començar una nova vida, però l’Atanasi es feia cabòries pensant amb el que li havien dit els caps de la feina, fins que al final li van plantejar obertament la jubilació.Ell no se sentía vell i creia que era un bon tramviaire. L’arrel de tot, considerava , era que volien canviar els tramvies pels autobusos. Se sentia menytingut i per altra banda creia que la decisió era un disbarat.


L’Atanasi va pensar que el “seu” tramvia també el jubilarien i això el va omplir de tristesa. Tot conduïnt anava recordant etapes de la seva vida lligades al tramvia. La més important va ser la del seu festeig amb la Sílvia, la seva dona , però el pas del temps la relació entre la parella havia canviat.


Va voler fugir amb el seu tramvia, ben lluny de tot, però les rodes del tramvia seguien el camí tancat de sempre. De sobte, el tramvia es va parar i va veure la seva dona, arreglada com en els seus millors temps ,que pujava al tramvia i es van creuar les mirades . Entre els dos s'havia revifat la il·lusió i l’esperança.


L’Anastasi en aquell instant va comprendre que més enllà de la seva feina i havia una altra vida.

Magda Simon

dimecres, 26 de novembre del 2008

Vocabulari


He escollit aquestes paraules perquè són molt nostres , de la nostra llengua:
LLiçó 1

" La plaça del diamant " de Joan Ollé
xerrameca ( pàg.5)

Lliçó 2

" Cant de l'enyor " poema de Lluís Llach
enyoro ( pàg.3 )

" El desenllaç " de Sergi Pàmies
recança ( pàg.131), resclosit (pàg.132 ), corsecava (pàg.134)

" L'excursió "de Sergi Pàmies
atzavares, eixit,penya-segat,angoixa (pàg.136) /decebut (pàg.137)

Lliçó 3

" La cançó dels mariners "lletra : Ventura Gassol
esma, drecera,lluïssor, alè ( pàg.2 )

Lliçó 4

" Batec d'ocells " de M. Àngels Anglada ( lliçó 4 )
clivellar, esquinça ( pàg.1 )

"L'endemà de Vandellós "de M. Àngels Anglada
cloure ( pàg.7 )

" L'EMPELT " de M. Àngels Anglada
*KRK. finalsdel segleXIX / Holanda, primera meitat del segle XXI
clos (pàg.11),restava , lacòniques, sebollida, servar-hi, estri (pàg.12 ),punyida, cuirassa( pàg.13 ),esbrinades, escatit, petja ( pàg.14 ), bes (pàg.15 ), furtarà ( pàg.16 ),reexit, tropells ( pàg17 ), esdevingut (pàg.18 ).

* Catalunya, primera meitat del segle XXI
xic, escarafalls, aferrissadament,capvespre, estols giradisssos ( pàg. 20 ), agrisava ( pàg.21 )joiosament ( pàg.22 ), aclucà, brogit somort ( pàg.23 ),astorat ( pàg.24 ) esquitxos ( 25 ), petja ( 26 ), esmunyit, flairosos, brogit, aclucats, clogué ( pàg.27 ),eixida (pà. 30, carenes, fonollar (pàg.33 ).

Lliçó 5

" L'extinció de l'àliga de bec ample " de Jaume Cabré
amatent, lloades.

Lliçó 6

" Conte del vell tramviaire " de Jesús Moncada
sacsejar, baluerna, fugisseres ( pàg.1 ), espífies, balbs, arraulir-se, esbargia ( pàg.2 ),

clissats, llefiscosa, galifardeus,burxar, andròmina, poca-pena, escampall( pàg.3 ),

gemegar,àdhuc, feréstega ( pàg.4 ), aldarull, covar (pàg.5 ), xerric, udolava, esglai ( pàg.6 ),maçolada ( pàg.7 ), aldarull, goig, estarrufat, bategar ( pàg.8 ).

Lliçó 7

" Les senyoretes del mar " de Joaquim Ruyra
guspirejar, esbadellades, sotjant,ajauen, calitja ( pàg. 1 ), rossegadissos, bellugueix, esbargint ( pàg. 2 )
Magda Simon













diumenge, 23 de novembre del 2008

Metàfores extretes dels contes

Olor de sofre i de lluna ( La plaça del diamant,poesia )

Tens els ulls plens de paraules ( La plaça del diamant, poesia )

Em va xuclar la mirada fins a un paisatge... i la textura de la pell, de paper de vidre ( El desenllaç )

El cementiri blanc i petit obre el seu clos ( L'empelt)

El seu nom encara una fulla esmolada ...la cuirassa plena de flors de sang (L'empelt )

Les darreres dictadures trontollaven i començaven de rentar-se la cara apressadament (L'empelt )

El sol lleganyós del matí hivernal començava a llepar l'empedrat dels carrers (Conte del vell tramviaire )

dimecres, 19 de novembre del 2008

L'extinció de l'àliga del bec ample de Jaume Cabré ( Resum )

A la nostra societat occidental s’ha aconseguit preservar les espècies,però una cosa és l’aguila de bec ample, que mereix la nostra consideració i l’altra és una llengua amb dificultats: que s'extingeixi.Cada llengua és una manera de comprendre l’univers per part de la seva comunitat de parlants, i la mort de qualsevol llengua és una gran desgràcia a nivell humà.

Hi ha moltes llengües que desapareixen i quasi ningú no n’és conscient. Sovint, ni els mateixos parlants, com si fossin àguiles de bec ample.

Cal recordar el cas d’una extinció feta davant de testimonis: la llengua dàlmata, a finals del segle XIX. El dálmata era una llengua dividida en diversos dialectes.El ragusano ja havia desaparegut al segle XV o començaments del XVI.

De l’altre gran dialecte dàlmata,el veglioto, parlat a l’illa de Veglia avui anomenada Krk en croat, se’n sap el dia, hora i minut de l’extinció perquè uns dialegtòlegs ben informats van estar vetllant l’última persona que el parlava.

Aquest últim parlant es deia Tuone Udaina, la coneixia però no era la seva llengua, la coneixia d’haver-la sentit a parlar als pares. Al mateix instant que moria Tuone Udaina, moria el dálmata. D’aquest fet fa cent deu anys.

La gran diferència entre dialecte i llengua, la va establir Max Weinreich: “ Una llengua és un dialecte amb un exèrcit”.Podríem afegir: Les llengües que tenen més possibilitats de perdurar són les que tenen Estat.

Conte del vell tramviaire



TANKA

El tramviaire

no accepta la vellesa,

passà la vida

lligat al vell tramvia

i ara té molta pena .

El tramviaire

vol córrer i escapar-se

amb el vehicle,

però la ruta tancada

l’impedeix la fugida.

El tramviaire

recorda vivències,

de tota mena,

només l’amor de la dona

el para i suavitza .



dissabte, 15 de novembre del 2008

L'àmbit de tots els àmbits


Salvaria moltíssims poemes, però n' he e
scollit un d'en Miquel Martí i Pol, perquè per mi és un poeta entranyable i la seva poesia és entenedora i plena de sentit.
I
Ara
mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som
on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb
molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el to de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'historia
co
ncreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti
i, en a
cabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

Solstici
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança,

no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim

camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i desfallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

III
En pur silenci
En pur silenci
hem preservat uns àmbits.
Edifiquem-hi
tenaços, una pàtria,
l'àmbit de tots els àmbits.
Miquel Martí i Pol

dimarts, 11 de novembre del 2008

L'empelt III de M.Angels Anglada ( resum )

Catalunya, primera meitat del segle XXI

L'Ernst, filòleg holandès, va venir a Catalunya perquè sabia que el català havia desaparegut. La situació a Catalunya era molt precària.El savi investigador durant el seu viatge fruïa del paisatge i de la natura perquè la gent dels pobles, malgrat la pobresa, continuaven treballant i conservant la productivitat dels camps.
Quan l'Ernst va arribar al seu objectiu, la comarca de Terra Alta, va ser segrestat per un grup de resistents que el van portar a una vella masia.El professor es va sorprendre de que parlaven català.
Després d'excusar-se pel brusc atac que havia sofert , li van explicar que els habitants de Catalunya havien estat víctimes de la represió del govern despòtic i gran quantitat de material cultural i lingüístic havia estat malmès.
Com que s'havien assabentat de la seva passió per la llengua catalana,li van dir que el necessitaven per reconstruïr-ho tot.Els que en aquells moments ajudaven a refer la llengua, eren els especialistes estrangers escampats per tot el país.Llavors l'Ernst va comprendre les desaparicions ,mai aclarides, dels seus companys lingüistes.Un dels objectius dels resistents era refer la llengua catalana i augmentar-ne el nombre de parlants.
L'Ernst va anar coneixent tot el treball que portaven a terme aquella gent. Al pricipi es va comprometre a treballar amb ells una temporada llarga, però el temps va anar passant, va refer la vida junt amb l'Alícia i al final van entreveure una llum d'esperança en el pròxim neixement del seu fill i el canvi que s'albirava al govern central degut a la gran quantitat de pressions.

dimarts, 4 de novembre del 2008

HAIKÚ:Vicens Estallés

Sempre ens amàvem
de forma barruera
i molt salvatge.