L'aroma del cafèUn dia rera l'altre, sempre la mateixa rutina durant anys i anys. Tots els companys de treball anàvem arribant i ens arreplegàvem al voltant de la taula de la sala de professors i ens preníem una tassa de cafè. Només entrar ja se sentia aquella aroma penetrant que em donava empenta i embranzida per començar una nova jornada.
Tota la tertúlia matinal rondava entorn el líquid màgic que embriaga i aglutina. No ansiejo perfumar-me amb un esplendent "Chanel número 5". No desitjo concentrar el meu olfacte en la fragància d'un sabó de luxe. No friso per la flaire d'un vi anyenc. La meva estima és més modesta, quotidiana i senzilla. La meva atenció es centra en l'olor que es desprèn d'una tassa de cafè i és l'única que em transmet una calidesa especial.
Per això, recordo com un fet entranyable el cafè del matí a l'escola on treballava.
Magda Simon
4 comentaris:
També, Magda, com tu recordo el cafè de primera hora del matí amb els companys i el poc temps que teniem per posar en comú les nostres inquietuds però aquell cafè ens unia uns instants.
Magda, quina descripció més esplèndida! , m'has fet reviure aquests moments amb els meus companys... Saps reflectir les accions quotidianes magistralment.
Raimunda
Magda,
quin greu em sap que el cafè em senti malament! Em consolo olorant-lo...
A mi suposo que em sentaria bé però no m'agrada gens; és curiós que uns ens siguin devots i altres (pocs) no en volguem saber res però la vida és així.
El text sí que m'ha agradat força.
Publica un comentari a l'entrada