ENCENGUEM LA MAR

“Un mar d’espelmes va inundar el Barri de la Ribera” – Diari Avui, 27.4.2009
Diumenge a la nit vàrem decidir assistir a l’acció projectada pel pintor barceloní Muma Soler als voltants de Santa Maria del Mar per curiositat i ens vàrem trobar davant d’un espectacle insòlit, excepcional. Quan vàrem entrar al carrer de Flassaders, a les nou en punt, el Barri de la Ribera es va quedar a les fosques i de cop vàrem desembocar a la plaça de Jaume Sabartés convertida en un marejol de flames titil·lants sota la pluja. L’Arc de Sant Vicenç i el carrer Montcada, ribetejats per fileres de punts de llum, ens van conduir cap el miratge del passeig del Born solcat per petites ones de foc. L’aspecte que oferia el Fossar de les Moreres és difícil de descriure: havia esdevingut una catifa lluminosa, un mar encès contemplat per una gernació en silenci que a poc a poc anava tancant els paraigües per no destorbar a ningú la visió d’aquell espectacle extraordinari. La gran festa de les flames va continuar a la plaça de Santa Maria del Mar i al carrer del Rec que eren un no parar de pampallugues onejants. L’artista, amb la màgia de la seva imaginació, havia creat un paisatge efímer sorprenent per provocar emocions perdurables.
M. Carme Juan - Magda Simon

El carrer dels petons Capítol X

ESTUDIS A LA PENSIÓ
LÈXIC ( significat en el text)
Birlotxos (pàg.71) – Antics cotxes , lleugers de quatre rodes i quatre seients, oberts pels costats i sense portes ni coberta, que eren usats per al transport urbà de passatgers.
Calesses (pàg.71)- Carruatges de dues rodes, oberts per davant, per dues persones i tirats per un o dos cavalls.
Corrua (pàg.72) – Munió de persones.

Garleries (pàg.73) – Enraonaments dels qui parlen.
Atzagaiada(pàg.74) –Acció irreflexiva, inconsiderada.
Cabòries (pàg.75) –Preocupacions, cavil·lacions , especialment sense fonament.
Posella (pàg.76)- Lleixa, prestatge.

Magda Simon

El carrer dels petons Capítol IX

L’APLEC DE SANT HONORAT
LÈXIC (significat en el text)
Cofoia (pàg.59) – Satisfeta i envanida alhora.
Aviram (pàg.59) – Tota mena d’ocells de corral.
Tret de l’amo (pàg.60) – Exceptuant l’amo.
Carrerons llòbrecs ( pàg.60) – Carrerons foscos, tenebrosos.
Els furs (pàg.61 ) – Els privilegis o exempcions que es concedien a Catalunya.
Escatainaven o parrupaven (pàg.62 ) – El primer mot són els crits que fan les gallines i el segon són els cants dels coloms i les tórtores.
Toixa (pàg.62) – En aquest cas seria : feixuga.
Camí de bast (pàg.62) – Camí mancat de finor.
Estols bigarrats de gent (pàg.62) – Colla de gent molt variada, diversa.
Rabent cap al…(pàg.63) – Movent-se o dirigint-se cap a…
Guspires (pàg.64) –Espurnes, centelles.
A engavanyar i vexar (pàg.65) – La van privar de moviments i la van mortificar greument (fa referència a la ciutat).
Carreus (pàg.67) – Pedres tallades ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Gent de tota estofa (pàg.67) –Gent de tota mena.
Espectrals (pàg.70 )-Com fantasmagòrics, com una aparició.
MANERA DE DIR
Una mica pagada d’ella mateixa( pàg.59) – Creguda
Tot se n’havia anat en orris ( pàg.67) – Tot s’havia espatllat, s’havia perdut.
METÀFORES
Sortia del ventre marí (pàg.69)
La llarga cortina merletada de la muralla ( pàg.69 )

Magda Simon

El carrer dels petons Capítol VIII

UNA CONVERSA AMB L'ANTONI

LÈXIC ( significat en el text)

Farcit d’escudelles (pàg.53) - vasos de terrissa, pisa, etc, de forma de casquet esfèric, on hom serveix la sopa, el brou, etc.
Un mos (pàg.54) – porció de menjar que es mastega d’un cop.
Proïsme (pàg.55) – els nostres semblants.
Xavo (pàg.55)-moneda de coure que valia 1/17 de ral.
Sèquia (pàg.55)- canal d’irrigació (proveir d’aigua les terres).
Xarboteig (pàg.55)- agitar-se la superficie d’un líquid com ho fa un líquid dins un atuell sacsejat.
Carrer dels Assaonadors (pàg.55) –Els assaonadors tenien l’ofici d’adobar pells.
Espitlleres (pàg.56) -obertures llargues i estretes fetes en un mur perquè hi passi la llum i per mirar…( en aquest cas, fetes a la barana de l’escala).
Llambregades (pàg.56)- Mirades ràpides.
METÀFORA
El fibló que l’agullonava (pàg.54)- en aquesta situación es refereix al problema que el preocupava com si el punxés el fibló d’un insecte.
Magda Simon

El carrer dels petons Capítol VII

LES TRAMES DEL PODER
LÈXIC ( significat en el text)
Una gropada d’ insídies ( pàg.47 ) -Un conjunt de coses que hom diu per fer mal a algú altre.
Complots sediciosos ( pàg.47 ) – Projecte concertat entre algunes persones contra la vida,la seguretat d’una persona.
Delacions infamants (pàg.47 ) – Portar a coneixement de la justicia un delicte , un crim que lleva la fama, el bon nom d’una persona.
Actuacions forassenyades (pàg.48 ) –Actuar deixant-se emportar per la ira, la ràbia.
Ramificacions envitricollades ( pàg.48 ) -…embrollades, embullades. Esbirros ( pàg. 49 )-dit dels qui són de témer per la seva duresa de cor, per la seva sagacitat.
Tafurs ( pàg. 49)- jugadors d’ofici.
Aquell ardat de carnussos (pàg.49 ) –Aquella colla d’homes de poc enteniment.
Cruel i nici despotisme ( pàg.49 ) – La manera de governar tiránica i autoritària és cruel i nècia.
Estava aperduat ( pàg.50 ) –cada dia tenia la salut més minvada.
Patuleia ( pàg.51 )bandada de vagabunds,etc., ardat (colla)
Cossos mig esdernegats (pàg.52) - cossos mig destrossats.
METÀFORA
La ciutat comprovava esbalaïda … (pàg.52 ) restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'una cosa.
MANERA DE DIR
D’això en sabien un niu ( pàg.52 ) … en sabien molt.
Assaonant les arrels (pàg.47) - Posar alguna cosa al punt que ha de tenir, fent madurar
Magda Simon

El ressó d'unes paraules

M’agrada observar la gent, sobretot les expressions dels seus rostres i això em dóna peu a fer volar la imaginació
L’altre dia anava amb metro i davant mateix del meu seient hi havia una dona jove sudamericana, tenia una expressió serena , però trista.Van marxar del seu país , Bolívia, i van venir a Barcelona. Van deixar el seu únic fill de dotze anys a càrrec d’un germà i d’una cunyada. Encara ressonen dins la seva ment les paraules del fill quan es van acomiadar:
“ Mare, oi que aviat vindreu a buscar-me? Truqueu-me sovint per saber què feu! Us estimo!”La dona pensa: només fa un any que som aquí, no tenim papers, el meu marit té una feina mal pagada i no està ben tractat. Com podrem aguantar dos anys més en aquestes condicions i sense poder estar amb al nostre fill?Encara que cada dia ens comuniquem la situación se’ns fa insostenible.Per altra banda no el podem anar a buscar perquè no podríem tornar a entrar al país.
Ahir mateix quan vaig parlar amb ell em deia: “ Mare, cada dia somio que estic amb vosaltres i vaig a passejar per aquests llocs tan fantàstics,que m’expliques, de Barcelona. Us trobo molt a faltar!”
El cor se li estreny.El seu cap no para de pensar amb la conversa que van tenir i es diu a sí mateixa:
Aquí aniria ben alimentat, podría rebre una bona formació i sobretot estaríem tots junts.
Vaig veure que mig somreia al veure un nen que baixava del metro amb la cartera a l’esquena, amb aspecte saludable i posat feliç . Potser s’imaginava que era el seu fill…Per què a la vida hi ha situacions tan injustes?

Magda Simon