El carrer dels petons ( Capítol I )

EL MISTERIÓS CAS DE LA DESAPARICIÓ D’UN CAP DEL CEMENTIRI


LÉXIC (significat en el text)
Firandants (pàg.17) venedors que va de fira en fira.
Xicra (pàg.18) tassa petita, emprada especialmente per a prendre xocolata.
Saragata (pàg.18) túmult , en aquest cas agitació que es produeix en una reunió de persones.
Alforja (pàg.18) sac obert pel mig i tancat pels seus extrems, els quals formen dues bosses grans ordinàriament quadrangulars
Ramassen arreu ( pàg.19) arrepleguen amb un ramàs o amb una altra eina equivalent , coses escampades.
Baixaré els asperges (pàg.20) instrument en que es fa l’aspersió de l’aigua beneita.
Bleixant (pàg.20) alenant especialmente amb fatiga.
Brandant ( pàg.21 ) bellugant d’una banda a l’altra
…ho acabar de reblar amb uns quants cops d’hisop ( pàg.21 ) Ho acabar de resoldre amb l’objecte que serveix per aspergir aigua beneita.


EXPRESSIONS
Li etzibà ( pàg.18 ) en llenguatge figuratiu seria com llançar, en aquest cas, un comentari a algú .
Camí Ral avall (pàg.18) camí públic, el més important abans de la construcción de les carreteres…
Homes vestits de senyors ( pàg.18) ben vestits.


MANERES DE DIR
Alguna n’han d’haver feta ( pàg. 19) han fet alguna cosa malament.
No fer-ne cabal ( pàg.19) no fer-ne cas.

METÀFORES
Va mastegar entre dents ( pàg.21 ) va remugar.

Magda Simon

El carrer dels petons

He pres nota de les paraules i expressions més genuïnament catalanes i que hauríem de procurar anar incorporant al nostre vocabulari col·loquial o literari.

UNA HISTÒRIA DE VORA EL FOC

LÈXIC ( significat en el text)
Li havia donat una trompada pàg. 11 Un cop
Li havia estacat (pàg.11) li havia lligat
L’havia estimbat (pàg. 11 )L’havia fet caure daltabaix
Rasper (pàg.11) Platja de roques
Espaventable (pàg.12) espantós
Esblaimats (pàg.12) empal·lidits
…sota la férula del comte (pàg.14) sota la dirección severa, despótica…
Proemi (pàg.14) introducció
FRASES FETES
Temps era temps (pàg.11) Em fa pensar en el començament de les rondalles
EXPRESSIONS
Aigua avall (pàg.11)
…quan no feia bondat (pàg.13) quan no es portava bé.

Magda Simon

El carrer dels petons ( descripció d'un paisatge)

M’agrada sortir a la terrasssa i veure el paisatge que se m’ofereix.Mirant a la dreta puc contemplar el Temple de la Sagrada Família , majestuós, amb les seves torres còniques imponents, farcit de simbolismes… i rodejat de les escortes que necessita per anar creixent. Fa gairebé quaranta anys que vaig seguint el seu procés de construcció i m’agradaria un dia poder veure’l , ja per fi, alliberat de tantes grues que tapen la seva bellesa .
A l’esquerra s’albira la moderna i atrevida torre Agbar que dóna un aire diferent en aquell indret de la ciutat.A la dreta de l’església, més tocant a mar, es veuen les torres de la Vila Olímpica.El teló de fons és el mar. Els dies que no hi ha boirines i l’atmosfera està neta i clara, es veu perfectament, i àdhuc s’hi poden veure les barquetes.
A l’esquerra de la casa, a la banda de muntanya, hi ha el barri del Carmel situat en un turonet. És ple de casetes i entremig també s’hi veu algún espai verd que dóna un punt de frescor a aquell barri tan poblat.
M’encanta badoquejar mirant el temple i la imaginació se’m dispara i penso en el pas del temps, quan la meva àvia m’explicava que quan ella era petita hi havien posat la primera pedra.Quants anys han passat, quanta història han viscut aquestes pedres!La veuré jo acabada aquesta obra?
Ara bé ,quan visc aquest paisatge amb més intensitat és a les nits d’estiu serenes i tranquil·les quan tots aquests monuments emblemàtics están il·luminats i el Carmel s’ofereix com un pastís d’espelmes de colors. Llavors em sento privilegiada de poder veure totes aquestes meravelles i de viure en aquesta ciutat .
Magda Simon

El carrer dels petons Capítol IV ( Els sons...)

Em plau el silenci. Sempre m’ha ajudat a pensar, a sentir-me relaxada, a concentrar-me … A Barcelona ,visc en un pis alt , força aïllat i tot i que l’ambient general de la ciutat és sorollós, és un soroll difús , llunyà, que tinc la sort que no em molesta i ,quan estic a casa ,respiro tranquil·litat .
Per altra banda ,tota la vida he sentit el tòpic de quina diferència de viure en un poble a viure en una ciutat! La meva família i jo des de fa uns anys anem a passar una part de l’estiu a un poble de la comarca d’Osona.El poblet és molt bonic i l’urbanització és tranquil·la, però potser perquè hi ha tant silenci tot el que passa a l’exterior se sent com si passes dins de casa: el pas sorollós d’una moto o d’un cotxe, la conversa dels veïns de les torretes del davant ,el motor eixordador de la màquina de tallar gespa que moltes vegades coincideix amb l’hora de la migdiada, el sonar de les campanes de l’església cada hora, cada quart,quan toquen a morts, a missa,…També fins ben entrada la nit se sent el bordar dels gossos de tota la contrada…ah! i només despuntar el dia el crit persistent, que no falla mai, d’una tórtora.
He arribat a la conclusió que sóc més de ciutat. Potser m’hi he acostumat tant que quan vaig a un poble m’inquieta sentir els sorolls típics d’aquell entorn.

M’agrada la natura en estat pur. Estar al bell mig del bosc collint bolets , passejar per camins de muntanya admirant el paisatge i collint herbetes,sentir el cruixir de les fulles seques sota els meus peus, percebre només el piular dels ocells o el frec del vent contra les fulles dels arbres…,són sons suaus,que no desafinen dins la gran orquestra de la naturalesa.Però em costa tot el que comporta viure en un lloc petit on un soroll aliè, que en una ciutat seria gairebé imperceptible, es multiplica d’una forma exagerada i trenca la pau i l'harmonia de l'esperit.
Magda Simon

La rebelió de les màquines ( un fet insòlit)

Un dia la Caterina es va llevar i el primer que va fer va ser posar el microones en marxa, per escalfar la llet i es va trobar que el meravellós aparell produia gel.

D'entrada no se'n va adonar, però quan l'aparell portava un temps funcionant sense parar, tota estranyada va obrir la porta i va veure que de la màquina començava a sortir-ne gel a dojo. La dona, esverada, va cridar al seu marit, que no va poder fer res. Quan el gel va sobrepassar els límits de la cuina i ja envaïa la sala, només els va quedar la solució de trucar als bombers perquè aquell fet anòmal els sobrepassava.

Quan van arribar els bombers es van dirigir ràpidament a l'electrodomèstic i el van ruixar amb aire calent. Immediatament va deixar de produir gel. L'home i la dona es van quedar molt desconcertats i el cap dels bombers els va dir que ja s'havien trobat en dos casos semblants al que acabava de succeir i que els investigadors pensaven que era una rebelió de les màquines que estaven cansades de sempre fer el mateix treball ,pel qual havien estat dissenyades, i volien un xic de variació a la seva rutina diària.

Magda Simon

La lluna de gener d'en Josep Pla ( mètrica = 5+1 )

Els cels d'hivern brillen,

són nets i metàl·lics.

La llum de la lluna

té un caràcter rígid

i una llum molt viva.

El gener la lluna

és de les més clares,

transforma el paisatge

en un somni lúcid

i alhora inequívoc.

La lluna enllumena

amb aire enigmàtic

i sembla que doni

un aire patètic

a l'intens silenci.

Tots els gossos borden,

doncs s'esporugueixen

al veure la fosca

que escampa misteri

per sobre la terra.

Poemes llunàtics

els de Leopardi.

Moltes poesies

han estat tocades

amb llum de satèl·lit.

Magda Simon