El carrer dels petons ( capítol VI )

LA DISPESA DEL CARRER DELS PETONS

METÀFORES
El silenci més dens i absolut es va ensenyorir de l’obrador ( pàg.43 )

MANERES DE DIR
Ningú no li seguia la veta ( pàg.43 ) – ningú li feia cas

LÈXIC ( significat en el text )

…em corsecaven ( pàg.43 ) - ...em consumien
D’ aquells verals (pàg.44 ) - d’aquella contrada
Fer el ronso (pàg. 45 ) – anar ajornant l’execució d’una cosa que hom fa de mala gana.
Erols ( pàg.45 ) –trossos de terra
Gasiveria ( pàg.46 ) – Que va amb un compte excessiu en les despeses.
Ataconador ( pàg.46 ) – Sabater de vell

Magda Simon

UNA PASSEJADA PER L'AVINGUDA GAUDÍ

He començat la passejada, a la Plaça Gaudí tocant al temple de la Sagrada Família, cruïlla amb el carrer Provença. Fa un matí molt assolellat i la temperatura és agradable. Tot enfilant l’Avinguda es veu una perspectiva esplèndida. Al final, s’alça majestuós l’Hospital de Sant Pau. Aquest passeig té molta vida: hi ha moltíssims comerços de diversos tipus: sabateries, botigues de roba, joieries, pastisseries… i molts bars . A cada costat del Passeig hi ha arbres i a banda i banda es troben les calçades amb les seves voreres corresponents també amb arbres anyencs, alts i valuosos. Just començar la passejada hi ha un pont de ferro que va d'un costat a l'altre del Passeig ,com si fos una glorieta . En temps de molta calor dóna una mica d'ombra i és força acollidor.
A mesura que vaig pujant contemplo els cinc fanals que fa anys havien estat al Passeig de Gràcia, cruïlla Diagonal i que l’any 1975 els van retirar perquè destorbaven la circulació.Posteriorment , al cap de deu anys, es van recol·locar a l’Avinguda Gaudí.Són una veritable joia , la base és de pedra i la part superior de ferro forjat. Dónen aquest toc modernista tan especial i únic en aquest espai de la nostra ciutat.
L’Avinguda és una diagonal que comença a Provença i acaba a Pare Claret ,travessant tres carrers: Rosselló, Còrsega i Indústria.També cal destacar el monument que es troba a l’inici del tram entre Indústria i Pare Claret. És una escultura de Apel·les Fenosa de l’any 1978 que es titula: El bon temps perseguint la tempesta.
En aquest últim espai del passeig hi ha quatre coberts de ferro i sostre de fusta tramada, per on s’hi enfilen glicínies.
Les cases són de començaments i de mitjans del segle passat,tenen les portes de l'entrada de ferro negre i vidre ,unes tenen grans balconades, d'altre només finestres, unes són més luxoses i d'altres són més senzilles, hi ha força varietat. L’alçada de les cases és d’entre set i nou pisos.

Com que la temperatura d'avui convida a sortir al carrer per gaudir del sol,força gent gran està asseguda als bancs laterals llegint el diari o bé parlant, perquè cal dir que en aquest espai hi ha molta vida de barri i és un punt de trobada del veïnat. A les terrasses hi ha noies amb criatures petites, prenent un refresc,estrangers, ja que és un indret molt turístic, i d’altres tipus de gent.Pel mig de l'Avinguda s’hi veuen avis passejant els néts amb cotxet, dones amb el carro de la compra…un panorama molt divers i en general tranquil.
Ha estat una passejada tan plaent que l’he fet en les dues direccions i he pensat que la repetiré més sovint.

Magda Simon

La nostra llengua (haikú )

Moltes paraules
antigues i precises,
no s’utilitzen.

El temps que passa
fa que restin caduques,
molt extingides.

Uns mots d’exemple
són atxes i bastaixos,
de velles vides.

Altres paraules
d’èpoques més modernes
caldria usar-les.

Obrador,feixa,
traginar, obaga, alforja ,
atuells,… i d’altres.

Mots, sons, vocables…
que preservar hauríem ,
sovint usant-los.

La nostra llengua
molt hem de conrear-la
i resguardar-la.

Magda Simon

El carrer dels petons ( capítol V )

ESCENES MACABRES A L’ESPLANADA

LÈXIC( significat en el text )
Reus ( pàg.39 ) condemnats
Fer befa ( pàg.40 ) Fer burla
Desmanyotadament (pàg.40 ) Sense destresa
Una múnió de gent ( pàg.41 ) gran nombre de persones.
Fer un mos ( pàg.41 )Petita porció d’una cosa comestible.
Hi topava matusserament( pàg 41 ) Hi topava grollerament .
No te’n refiïs gaire(pàg. 42) No hi confiïs gaire.

Magda Simon

El carrer dels petons ( Capítol IV )

EL FORNER DEL CARRER DEL FONOLLAR

Lèxic (significat en el text )

No li recava ( pàg.36 ) No li sabia greu.
Consumint el ble del llumener ( pàg.36 )El ble és un cordó,cinta,feix de filaments de cotó,cànem,etc posat, en aquest cas al bec dels llums d’oli.
Rastellera de coves de servir pa ( pàg.37) Una filera de coves.
Màrfega (pàg.37 ) en aquest cas una pila de saques buides que li feien de matalàs.
Senalló ( pàg.36 )cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca.

Magda Simon

El carrer dels petons ( Capítol III )

NOVA DISPESA A SANT PAU DEL CAMP

LEXIC ( significat en el text )

Una sirga ( pàg.29 ) Una corda
Bastaixos ( pàg.30 ) Els que tenen per ofici transportar coses de pes.
Carreus rectangulars ( pàg.31 )Pedra tallada

Baluard ( pàg.31 )Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de muralla.
La genta anava i venia com esperitada ( pàg.29 ) Excitada

METÀFORES
Rusc de finestres

Magda Simon

El carrer dels petons ( Capítol II )

UN MALSON A LA DISPESA DEL CARRER DE FERRAN

LÈXIC ( significat en el text)
Atxes (pàg. 25 ) Metxa d’espart alquitranada que resisteix el vent sense apagar-se.
Xurriaquejant (pàg.25) Assotant, pegant amb unes xurriaques.
Panistres ( pàg.25 ) Paners, coves.
Va escarritxar ( pàg.26 )Va fer un soroll aspre.
El farcell ( pàg, 26 ) Roba o altra cosa embolicada amb un mocador o tros de drap qualsevol per a ésser portada d’una banda a l’altra.
Fer una llambregada ( pàg. 26 ) Mirar o veure amb un cop d’ull.
Llindar de pedra ( pàg. 26 )En aquest cas , pedratravessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivel més alt que el sòl exterior.
Balustrades ( pàg. 26 )Baranes.
Cantals de l’escala ( pàg.27 )Pedres de l’escala
Esbalç ( pàg.27 ) Un precipici.

MANERES DE DIR
La sang encara bull ( pàg. 23) Sentir-se endut per una passió, en aquest cas d’ira.
I no sabia de lletra ( pàg.24) no sabia llegir
Cap al tard ( pàg. 25 ) sinònim de vespre

METÀFORES
Ferides de l’ànima ( pàg.24 )
Esperit estabornit i enfonsat( pàg.24 )

COMPARACIONS
El son era fi i esmunyedís com un tel de ceba.
Resplendien com un monument de Setmana Santa.
El terra, tot blanc, semblava el peu d’un fondal quan hi ha hagut una allau.

PERSONIFICACIONS
Les atxes ja pampalluguejaven nervioses ( pàg.25 )

Magda Simon

Descripció d'una cosa menuda (haiku)

ELS PETITS FÒSSILS

Els petits fòssils

trobats a la muntanya,

ratllats i grisos,

són les petxines

que fa mils d'anys vivien

a Catalunya.

A mi m'encisen

perquè un secret amaguen

de mar i vida.

Magda Simon