La passejada del dimarts la vaig gaudir molt.El barri de Sant Pere era molt desconegut per mi. Després d’haver llegit la novel·la d’en Marcel Fité m’emocionava pensar en tot el que els nostres, no tan llunyants, avantpassats havien viscut en aquell indret de la ciutat.Vaig descobrir el carrer dels Petons i el vaig veure ben bé tal com el descriu l’autor a la novel·la: estret, només es veu una llenca de cel, roba estesa a banda i banda…Quan estàs al mig de la calçada et sents transportada a inicis del segle XIX.La ruta va ser molt enriquidora. Farcida de carrers amarats d’antiguitat que encara tenen impregnat en els seus carreus l’esperit d’aquells homes que amb tan d’esforç aixecaven les cases, botigues que són veritables joies, edificis emblemàtics, fonts, escultures, carrers amb històries pintoresques… i al final del recorregut, parada i fonda, mai més ben dit. Un sopar deliciós compartit amb bona companyia. Una vivència inoblidable.
Magda Simon
2 comentaris:
Com tu molt bé dius va ser una experiencia única la passejada pels diferents carrerons que ens descriu en
Miquel de "El carrer dels petons".
Roser
Va ser una molt bonica experiència. Aquest llibre ens ha fet reviure una Barcelona que coneixíem poc.
Publica un comentari a l'entrada