dilluns, 26 de gener del 2009

L'alzina del Passeig de Gràcia (Haikú)


T'he vist alzina
al mig de Barcelona,
forta i altiva.


La ciutat et migra,
i ferma desafies
l'entorn, amb força.


A la muntanya
molt més bé hi viuries
amb tes germanes.


Ets forestera
rodejada de plàtans
i molts mals aires.


A certs maltractes
ja hi estàs avesada
i conformada.


Des que et vaig veure,
per tu el millor desitjo
i molt m'agrades.


Magda Simon

































































































dissabte, 24 de gener del 2009

Text paral·lel a Coratgia de Caterina Albert

L'aroma del cafè

Un dia rera l'altre, sempre la mateixa rutina durant anys i anys. Tots els companys de treball anàvem arribant i ens arreplegàvem al voltant de la taula de la sala de professors i ens preníem una tassa de cafè. Només entrar ja se sentia aquella aroma penetrant que em donava empenta i embranzida per començar una nova jornada.


Tota la tertúlia matinal rondava entorn el líquid màgic que embriaga i aglutina. No ansiejo perfumar-me amb un esplendent "Chanel número 5". No desitjo concentrar el meu olfacte en la fragància d'un sabó de luxe. No friso per la flaire d'un vi anyenc. La meva estima és més modesta, quotidiana i senzilla. La meva atenció es centra en l'olor que es desprèn d'una tassa de cafè i és l'única que em transmet una calidesa especial.


Per això, recordo com un fet entranyable el cafè del matí a l'escola on treballava.
Magda Simon

divendres, 16 de gener del 2009

Text paral·lel a la Lluna de gener


A l'estiu, darrera les muntanyes de Ponent, a l'altra banda del Montseny, cada tarda es poden contemplar unes postes de sol dignes d'admiració. És un dels espectacles més bells que ens regala la natura. Els colors del cel són rogencs de diversos matissos. El sol ja el podem mirar cara a cara i ens obsequia amb un panorama sublim. A mesura que la nostra estrella s'amaga surten rajos brillants, intensos, que converteixen l'horitzó en un gran escenari de mil reflexos. Quan al cel hi ha núvols, aquests es vesteixen del mateix color de l'entorn, són gegants preparats per començar la funció.Els arbres i les muntanyes són actors que també participen en aquesta representació . Les seves siluetes es perfilen deixant el protagonisma a l'actor principal que és el sol.Però ,tot plegat, en qüestió de pocs minuts, es va fonent i tot aquell panorama esplendorós desapareix i la nit comença a fer notar la seva presència.


Les postes de sol han inspirat a molts poetes i ,en general, l'esguard d'aquesta meravella em fa pensar en la grandesa i l'ordre que regeix l'univers i sento que formo part d'aquest engranatge tan complex i alhora prodigiós.
Magda Simon

dilluns, 1 de desembre del 2008

Les senyoretes del mar de Joaquim Ruyra ( Resum )




Sis infants,asseguts dalt d'unes roques, fa hores que pesquen amb llurs canyes. Ja comencen a brillar els estels i els corbs s’amaguen al bosc.Els nens ,cansats, s’estiren juntets uns amb els altres i s’adormen. La mar sembla que els canti una cançó de bressol. De cop i volta sorgeixen Les senyoretes del mar cavalcant, unes llagostins i altres crancs i comencen a jugar amb els ulls dels menuts, amb les seves manetes... i s’enfilen per diferents parts del seu cos. També els xiuxiuegen, a cau d'orella,paraules lligades a la vida del mar.
Els petits pescadors somnien tot allò que els suggereixen les petites campanetes. Quan es desperten ,elles ja no hi són, pero des d’aquell dia sempre més van estimar tot el relacionat a món marí.
Magda Simon
Enviat per msp-narracions.blogspot.com a 11:47 0 comentaris
diume

diumenge, 30 de novembre del 2008

EL JARDÍ ( Les senyoretes del mar de Joaquim Ruyra )

El meu avi estimava les plantes i tenia cura amorosa del jardí. Era la seva afecció i n’estava orgullós.Els néts estàvem familiaritzats en les diverses varietats de plantes i flors. Cada estació era un espectacle diferent. La primavera era un esclat de colors. A l’estiu continuava l’ alegria i s’hi afegien els fruits del cirerer amb les seves arracades roges penjant dels seus braços. A la tardor tot es marcia, però adquiria tonalitats càlides que ens anunciaven un temps de quietud. L’hivern era parada total d’activitat, moltes plantes es despullaven del seu vestit, era un recolliment general.


Quantes sensacions ens transmitien aquells éssers vivents! La rosa altiva i alhora amorosa, el pensament humil , el clavell festiu i senzill, la gardènia refinada ,les hortèsies majestuoses , els geranis modestos i alegres…Quan ensumaves una flor t’envaïa un perfum que t’impregnava per dins. Olors inoblidables que ens van deixar una emprenta.

Han passat els anys i estimo i amoixaino les meves plantetes i quan esclata una rosa he de posar el nas dins la corol·la per omplir-me d’aquell perfum que em transporta a aquells temps de la meva infantesa.

Igual com les Senyoretes del Mar, el meu avi em va transmetre un encís que mai no es perdrà.

Magda Simon

dissabte, 29 de novembre del 2008

Conte del vell tramviaire / de Jesús Moncada ( Resum )


El vell tramviaire Atanasi, com cada dia , va sortir de les cotxeres. El cobrador Adrià dormitava arraulit en un seient.Pels dos era el seu últim dia de treball,els dolia, però cadascun afrontava la situació de forma diferent.


L’Adrià anhelava acabar el dia per començar una nova vida, però l’Atanasi es feia cabòries pensant amb el que li havien dit els caps de la feina, fins que al final li van plantejar obertament la jubilació.Ell no se sentía vell i creia que era un bon tramviaire. L’arrel de tot, considerava , era que volien canviar els tramvies pels autobusos. Se sentia menytingut i per altra banda creia que la decisió era un disbarat.


L’Atanasi va pensar que el “seu” tramvia també el jubilarien i això el va omplir de tristesa. Tot conduïnt anava recordant etapes de la seva vida lligades al tramvia. La més important va ser la del seu festeig amb la Sílvia, la seva dona , però el pas del temps la relació entre la parella havia canviat.


Va voler fugir amb el seu tramvia, ben lluny de tot, però les rodes del tramvia seguien el camí tancat de sempre. De sobte, el tramvia es va parar i va veure la seva dona, arreglada com en els seus millors temps ,que pujava al tramvia i es van creuar les mirades . Entre els dos s'havia revifat la il·lusió i l’esperança.


L’Anastasi en aquell instant va comprendre que més enllà de la seva feina i havia una altra vida.

Magda Simon

dimecres, 26 de novembre del 2008

Vocabulari


He escollit aquestes paraules perquè són molt nostres , de la nostra llengua:
LLiçó 1

" La plaça del diamant " de Joan Ollé
xerrameca ( pàg.5)

Lliçó 2

" Cant de l'enyor " poema de Lluís Llach
enyoro ( pàg.3 )

" El desenllaç " de Sergi Pàmies
recança ( pàg.131), resclosit (pàg.132 ), corsecava (pàg.134)

" L'excursió "de Sergi Pàmies
atzavares, eixit,penya-segat,angoixa (pàg.136) /decebut (pàg.137)

Lliçó 3

" La cançó dels mariners "lletra : Ventura Gassol
esma, drecera,lluïssor, alè ( pàg.2 )

Lliçó 4

" Batec d'ocells " de M. Àngels Anglada ( lliçó 4 )
clivellar, esquinça ( pàg.1 )

"L'endemà de Vandellós "de M. Àngels Anglada
cloure ( pàg.7 )

" L'EMPELT " de M. Àngels Anglada
*KRK. finalsdel segleXIX / Holanda, primera meitat del segle XXI
clos (pàg.11),restava , lacòniques, sebollida, servar-hi, estri (pàg.12 ),punyida, cuirassa( pàg.13 ),esbrinades, escatit, petja ( pàg.14 ), bes (pàg.15 ), furtarà ( pàg.16 ),reexit, tropells ( pàg17 ), esdevingut (pàg.18 ).

* Catalunya, primera meitat del segle XXI
xic, escarafalls, aferrissadament,capvespre, estols giradisssos ( pàg. 20 ), agrisava ( pàg.21 )joiosament ( pàg.22 ), aclucà, brogit somort ( pàg.23 ),astorat ( pàg.24 ) esquitxos ( 25 ), petja ( 26 ), esmunyit, flairosos, brogit, aclucats, clogué ( pàg.27 ),eixida (pà. 30, carenes, fonollar (pàg.33 ).

Lliçó 5

" L'extinció de l'àliga de bec ample " de Jaume Cabré
amatent, lloades.

Lliçó 6

" Conte del vell tramviaire " de Jesús Moncada
sacsejar, baluerna, fugisseres ( pàg.1 ), espífies, balbs, arraulir-se, esbargia ( pàg.2 ),

clissats, llefiscosa, galifardeus,burxar, andròmina, poca-pena, escampall( pàg.3 ),

gemegar,àdhuc, feréstega ( pàg.4 ), aldarull, covar (pàg.5 ), xerric, udolava, esglai ( pàg.6 ),maçolada ( pàg.7 ), aldarull, goig, estarrufat, bategar ( pàg.8 ).

Lliçó 7

" Les senyoretes del mar " de Joaquim Ruyra
guspirejar, esbadellades, sotjant,ajauen, calitja ( pàg. 1 ), rossegadissos, bellugueix, esbargint ( pàg. 2 )
Magda Simon